diumenge, 16 de desembre de 2012

ALFARO




La línea d'acer i alumini a l'espai.
El passat 13 de desembre va morir Andreu Alfaro. Un gran escultor valencià i una persona compromesa amb el seu temps. Podeu consultar la seua biografia i vore una galeria d'imatges de la seua obra repartida per moltes ciutats d'Europa.

1 comentari:

MAVI MEZQUITA ha dit...

Alfaro ha estat un dels artistes de referència de la segona meitat del segle XX, i un dels escultors contemporanis més importants, amb obres exposades en museus de tot el món i amb obres públiques instal·lades en diverses de les capitals més importants de tot el món.

Alfaro va néixer el 1929 a València en el si d'una família de carnissers. Sempre va interessar-se per l'art (a banda escultor, era un excel·lent dibuixant), però no va ser fins els quaranta-quatre anys que no va dedicar-se plenament a la seva vocació artística. L'obra d'Alfaro és una referència al món de l'escultura, tant del país com internacional. L'autor sempre es va comprometre amb el país, i els ideals de llibertat, democràcia i il·lustració són una constant en la seva obra.

Referent artístic i de país

Una de les primeres reaccions a la mort d'Alfaro va ser la del president d'honor d'Acció Cultural del País Valencià i activista cultural Eliseu Climent. 'Andreu Alfaro ha estat un símbol com a artista, i per al país. Com a artista, va desenvolupar tot un món escultòric molt intencional; i des del punt de vista de país, ha estat lligat a la reivindicació nacional catalana', declarava Climent a VilaWeb, i recordava també la profunda amistat que va tenir amb Joan Fuster fins el dia de la seva mort.

A Alfaro se'l relaciona amb el Grup Parpalló (1957), un grup d'artistes format a València el 1957 per connectar la creació artística valenciana amb el panorama internacional després de la interrupció causada per la guerra.

Fou influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuşi i Antoine Pevsner, i per Jorge Oteiza. Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 My Black Brother, van aconseguir un ressò internacional.

Al final de la dècada de 1960 va experimentar amb elements metàl·lics, com ara l'acer i l'alumini. El 1980 va experimentar amb el filferro i el marbre. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi d'Arts Plàstiques d'Espanya. El 1991 la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.

Andreu Alfaro tenia obres en museus de tot el món. Les seves escultures d'Alfaro es poden contemplar en molts punts del país: a l'entrada d'Otos, als Jardins dels Vivers de València l'estatua d'homenatge a Ausiàs March, a l'estació del nord de la mateixa ciutat l'homenatge a la dona, les Columnes de la UAB, a l'entrada d'aquesta universitat, que representen la voluntat de coneixement, la llibertat d'expressió, la identitat cultural i la solidaritat. El Monument dels Països Catalans, a Tàrrega; els Rombes Bessons, l'escultura ubicada al Parc de Cervantes de Barcelona, l'Escultura per a Europa, a Girona, i el monument a la Dona de Terrassa.
VilaWeb. Diumenge 16.12.12